Aquest 12O: Neteja el casal. Neteja el barri.

El 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, es recorda i es commemora la colonització d’Amèrica l’any 1492. Aquest dia assenyalat va guanyar molta força gràcies al franquisme, que tenia un interès explícit en exaltar la colonització, l’espoli i el genocidi en nom d’una bandera.

Avui, doncs, recordem l’inici de segles d’espoli, de colonització forçada i del genocidi contra bona part dels pobles indígenes d’Amèrica. Lluny de representar la pluralitat de pobles de l’Estat Espanyol, aquesta data simbolitza l’exaltació de la guerra i del poder colonial.

El 12O ha esdevingut una jornada que facilita la presència de l’extrema dreta als nostres carrers: grups nostàlgics franquistes es congreguen als carrers per difondre el seu discurs d’odi amb total impunitat. Sota la connivència d’institucions i polítics, l’extrema dreta i l’odi van obrint-se camí, essent cada cop més presents a l’espai i al debat públic.

El feixisme ha deixat de ser un mer moviment residual i aïllat: cada cop és més present en el discurs públic, arribant a formar part de governs i essent l’opció majoritària en múltiples casos. En resposta, des dels moviments antifeixistes s’ha instal·lat la veu d’alarma i s’han articulat moviments de resposta i prevenció davant del creixement i consolidació del feixisme en les nostres realitats particulars.

I ara es desplega un escenari que es portava augurant des de fa anys, els nostres barris i ciutats, els nostres carrers, els nostres espais, la nostra rutina es veu intervinguda, pertorbada, atacada per un sistema  que es nodreix de l’odi, la destrucció, la violència, la desigualtat i l’opressió. I ho volem combatre, però encara ens cal organitzar-nos, i els volem denunciar i veiem que darrere tenen la legitimitat d’un Estat que sempre hem conegut que és feixista però ara es proclama com a tal, volem expressar-nos i estendre el nostre rebuig però ens veiem perseguides i silenciades o ens involucren en deserts administratius i judicials.

Som víctimes d’una herència tardo-franquista que mai va morir, i ha continuat intacte en les institucions, en la part conscient de l’inconscient. Portem molts anys coneixent la seva existència, i plantar-li cara és un deure i la nostra responsabilitat.

Les antifeixistes som les persones que lluitem per combatre el feixisme, però a més som anticapitalistes i feministes. Som part de la història que van construir les nostres predecessores, a l’any 1936 l’antifeixisme no era demonitzat sinó que era l’única opció per frenar el feixisme.

És per això que ens declarem antifeixistes i ens comprometem a donar suport, participar i promoure l’antifeixisme com a lluita per la transformació social, l’erradicació de desigualtats, de la cultura de la por, de l’opressió i el terrorisme d’estat. Perquè el Feixisme avança si no se’l combat i des dels Casals de Joves, CREMEM EL FEIXISME!