Prou retallades en la Sanitat Pública!

Tenir actituds optimistes, positives, solidàries i responsables influeix favorablement sobre la salut. D’aquesta manera, queda palès que en salut, no només intervenen els factors biològics de la persona, sinó que també ho fan els factors externs (ambientals, socials i culturals).

 

En definitiva, la salut és un estat de complet benestar físic, psicològic, emocional i social, i no solament l’absència d’afecció o malaltia. També és la capacitat de desenvolupar el propi potencial personal i respondre de forma positiva als reptes de la vida.

 

Per tal de caminar cap a aquesta concepció de la salut calen, doncs, una sèrie important de recursos que, més enllà de garantir l’atenció en les situacions d’urgència o tractament, puguin destinar-se a la prevenció o, dit d’una altra manera, a l’educació per la salut. Cal posar els mitjans perquè es pugui garantir veritablement el benestar físic, psicològic, emocional i social de totes les persones.

 

Sí, considerem que la salut és un dret universal i és per això que entenem que aquesta inversió només pot ser pública. És dir, en la mesura que considerem que la salut és una manera de viure lliure, responsable i feliç, no podem sinó voler que aquesta fórmula sigui per tothom. I sí, això només és possible si ens dotem d’un sistema solidari i redistributiu que garanteixi l’equitat entre les persones, pel que fa a l’accés a la salut.

 

Sembla, però, que aquest objectiu cada dia està més lluny.

 

No és només que el caràcter global de la salut no es fomenti, sinó que, ni tan sols el seu caràcter assistencial es preserva. Des de l’inici de la crisi econòmica hem anat veient com les retallades de drets dels i les treballadores esdevenien l’única fórmula d’equiparar despeses i ingressos, sense que s’hagi plantejat, en cap moment, que l’equiparació es pot dur a terme amb l’augment dels ingressos, és dir, amb l’augment dels impostos per a les rendes més altes.

 

Retallant en salut, per tant, el que s’està promovent són dues coses:

 

D’una banda, la reducció de la qualitat dels serveis, generant així una menor atenció als i les usuàries. Són exemples d’aquest fet el recent anunciat ERE al personal de l’Hospital de Sant Pau, el tancament de les urgències en diversos CAPs i Hospitals o la reducció o anul·lació dels serveis d’ambulàncies en molts municipis.

 

De l’altra, la renúncia a millorar encara més el sistema que teníem. Si bé és cert que el sistema sanitari català i espanyol és un referent, és també cert que ja abans de la crisi necessitava ser millorat, atès que la inversió en salut és sempre un benefici per a la població.

 

Tanmateix, el rum-rum dels mitjans ens ha fet pensar que “optimitzar els recursos en salut” és retallar, que hi ha moltes persones que abusen de l’ús del nostre sistema i que la gent hauria de pagar pels serveis. Però és només un rum-rum. Un rum-rum sense fonament perquè ni els hospitals estan buits ni les persones van al metge per gust i ni és cert que el sistema sanitari públic no el paguem, sinó just el contrari.

 

I clar, amb tant rum-rum al final ens oblidem de quin era l’origen i quina era la veritat. Ens oblidem que aquest sistema sanitari públic és fruit de la voluntat i el treball de moltes persones per a garantir que la igualtat d’oportunitats davant l’atenció sanitària és innegociable; perquè és un dret fonamental i perquè, com a tal, és inherent a tota persona.

 

Per tot això, Casals de Joves animem a que tothom es pronunciï en la defensa de la salut pública i en contra de les retallades.

 

Prou retallades en la salut pública!