Butlletí de salut jove de Palau. Avortament

Què està passant amb l’avortament?

 

A Alemania existeix la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE), sense cap altre supòsit, només a petició de la dona, durant el primer trimestre. A França durant les 12 primeres setmanes de gestació. Al Regne Unit durant les primeres 24 setmanes, igual que als Paisos Baixos… perquè a l’Estat Espanyol perdem la possibilitat de que a una dona se li practiqui una IVE?  Què està passant a l’Estat Espanyol? La “Llei de protecció de la vida del concebut” o el que és el mateix la reforma a la llei de l’avortament ha creat, està creant i crearà fortes protestes en contra, saps perquè?

 

La reforma del “Gallardon” diu que la dona només podrà avortar sota dos supòsits:

 

• El primer : Si hi ha un risc per la salut física i/o psíquica de la dona. En aquest excepcional cas, la dona hauria de passar per dos metges diferents, aquests metges en cap cas podrien ser de la clínica on és practicaria l’avortament. Un cop tingui el suport d’aquests dos metges , haurà de parlar amb una persona col·laboradora de la sanitat pública que li explicarà les alternatives a l’avortament i hauran de passar 7 dies abans de que aquest a pugui avortar. En total en aquest primer supòsit la dona només podrà avortar fins la setmana 22 (4 mesos i mig) i s’inclou la malformació fetal, només en cas que es tracti d’un embrió inviable i sempre que això comporti problemes psicològics per la dona.

 

• El segon:  En cas de violació. En aquest segon cas la dona disposarà només de 12 setmanes per poder avortar (3 mesos) i sempre i quan hagi denunciat abans l’agressió.

 

Amb aquesta reforma tornem endarrere en diferents aspectes:

 

• Si hi hagués algun problema amb l’informe que realitzen els dos doctors que acrediten el risc físic o psicològic per la mare i el cas arribés a judici, es podria demanar penes de presó i la inhabilitació dels metges que han elaborat l’informe. Deixant en una situació de desprotecció als metges i psiquiatres que poden tenir por a l’hora d’elaborar tals informes.

 

• S’ha demorat el temps “de reflexió” en què la dona ha de decidir si avorta o no dels 3 dies actuals a 7, amb la conseqüent càrrega psicològica que això pot comportar per la dona.

 

• Per altra banda, algunes víctimes de violacions no denuncien per diferents motius (per exemple, per por a ser estigmatitzades) l’agressió a la policia. Això les impossibilitaria per poder avortar davant del segon supòsit, deixant-la completament desprotegida davant una agressió sexual.

 

• Un altre aspecte en que es perdrien drets és que les joves d’entre 16 i 17 anys que fins ara podien avortar sense el consentiment patern/matern ara el necessitaran. Normalment les joves menors d’edat compten amb el suport de la família a l’hora de prendre decisions com avortar, però en algunes ocasions en què la reacció familiar pot causar més problemes a la jove, teníem la llei del menor madur que les permetia avortar sense consentiment matern o patern.

 

• S’elimina el supòsit de malformació del fetus en situacions que l’embrió sigui viable (tot i que no ho sigui la vida de l’infant després del naixement). Això pot conduir a l’increment del naixement de nens/es greument afectats per una disfunció funcional, que pugui afectar greument a la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. Sense, no ho oblidem, els recursos necessaris per part de l’administració per a fer front a aquestes situacions (per exemple en un context de retallades en la “llei de dependència”).

 

• La nova llei deixa sense sentit els protocols mèdics actuals de detecció de malformacions en un fetus que permeten decidir a les famílies en quines condicions i quin nivell de malformació estan disposades o capacitades per assumir.

 

• En el cas que es detecti que l’embrió és inviable després de la setmana 22, s’haurà de realitzar un part induït, amb les repercussions traumàtiques que això pot tenir per la dona.

 

Alguns defensors/es de la llei diuen que aquesta garantirà els drets dels “no nascuts”, però en cap cas pensa en la qualitat de vida que aquests tindran un cop nascuts (desitjabilitat per part dels progenitors, recursos per part dels progenitors, possibles malformacions, inviabilitat de la vida després de néixer amb el trastorn psicològic que això pot suposar pels progenitors… i un llarg etcètera derivat de cada situació particular).

 

A més, aquesta nova llei que redueix les situacions en què les dones podran avortar, fàcilment comportarà un increment del nombre d’avortaments il·legals en que s’incrementa el risc per la salut de la dona. Els avortaments es realitzaran fora de l’Estat Espanyol o en clíniques il·legals, que no necessàriament han de complir les condicions de seguretat, ja que no hi haurà cap tipus de control.

 

Per altra banda, aquesta nova llei implica que les dones perdem capacitat de decisió sobre el nostre propi cos i sobre les nostres vides. Una vegada més, es medicalitza el cos i la voluntat de les dones i som tractades com a menors d’edat que necessitem de la tutela mèdica per poder avortar. Actualment, 57 països permeten l’avortament a sol·licitud de la dona embarassada, tot i posar-hi uns terminis més o menys restrictius. Això representa aproximadament el 40% de dones de tot el món. Amb la nova llei Gallardón reduirem el nombre de països a 56.

 

D’altra banda, pensem que una llei de l’avortament sempre ha d’anar acompanyada de mesures preventives. Oferir informació i dotar dels recursos i eines necessàries per disminuir el nombre d’embarassos no desitjats. En aquest camp també s’estan notant les retallades, cosa que empitjora la situació.

 

Gemma Ventura i Anna Gómez