Feliç Sant Violentí a tu també, resposta a Empar Moliner

Ens volem vives!

Tinc davant l’article de l’Empar Moliner on opina que l’amor romàntic no és una forma de violència masclista, on també opina que les d’Endavant n’han fet un gra massa a l’organitzar la manifestació aquest dimarts “per denunciar les diverses formes de violència masclista i, entre elles i en concret, el mite de l’amor romàntic” -i no, ni el temps ni l’heteropatriarcat ho han impedit-. Deixa’m aclarir-te uns quants conceptes.

L’amor romàntic que aquí s’està condemnant és el que es basa en una sèrie de mites ben representats per la indústria Disney, per exemple. Es promou la creença d’un veritable amor encarnat per un príncep blau que serà la nostra mitja taronja i acabarà de completar la nostra vida, que fins ara havia estat mig buida i sense sentit. Aquesta idealització va acompanyada sovint de gelosia i control, dues formes subtils de la violència masclista que poden generar dependència emocional, inseguretats, por a la soledat… la cara de l’amor romàntic que no es mostra.

 

Aquí no estàvem parlant de “les igualtats” que tu pateixes. A vegades hi ha dones que no poden pagar les copes i el sopar perquè estan sota el control econòmic del seu marit, que òbviament ho fa perquè l’estima i vol el millor per ella . Altres no tenen l’oportunitat de guanyar una cursa perquè la nit anterior el seu nòvio les ha estomacat perquè anaven vestides com “putes” o han mirat a un altre, tot això mentre ell els hi diu a cau d’orella que això “ho fa per amor”.

 

Però també n’hi ha d’altres que es passen la vida objectivitzant-se i cossificant-se per a trobar el seu “amor vertader”, oblidant-se de la seva autoestima i dient-se a elles mateixes que si no són estimades no valen res. I si, parlo en femení, perquè en aquesta societat heteropatriarcal elles són l’objectiu i ells els qui han de reclamar-lo i guanyar-se’l (i si s’ha de fer servir la força no passa res, tot es justificable quan parlem d’amor).

 

Però, tot i això, l’amor romàntic no és vist com una forma de violència masclista. Ho confonem tot, ovaris! L’amor romàntic pot ser ridícul quan tu no n’ets el protagonista, de la mateixa manera que els discursos des de l’ego són tan fàcils de deixar anar. Entenem que no s’està condemnant l’amor o les diferents formes d’estimar, sinó aquelles formes d’amor que fan mal, que no mereixen la pena.

 

  • L’any 2016 van assassinar 34 dones per violència masclista als Països Catalans.

 

  • 1 de cada 3 joves considera inevitable o acceptable exercir control sobre la parella.

 

  • El 22% de les dones europees reconeix haver patit maltractament físic per part de la seva parella.

 

  • El 5% de les dones europees reconeix haver estat violada alguna vegada a la seva vida.

 

  • 80,7% de dones violades a Catalunya que coneixien d’abans l’autor dels fets.

 

  • L’any passat es va denunciar una agressió sexual cada tretze hores- i un abús sexual cada onze hores a Catalunya. En tots els casos l’agressor sempre és un home, i la víctima, gairebé sempre, una dona (96%), sobretot jove: la meitat tenen entre 13 i 37 anys.

 

  • Etc….

 

Tot això justificat “per amor”.

 

Malgrat aquesta xacra social, malgrat el patiment, malgrat els assassinats, malgrat la problemàtica és reconeguda per institucions, entitats educatives, feministes i socials, malgrat que l’amor romàntic és el sustent perquè les dones normalitzin tota la violència -fins i tot, la seva mort-, malgrat saber que un mal tractament informatiu de la violència masclista té efectes devastadors,… malgrat tot; algunes es permeten la llicència de frivolitzar sobre una problemàtica d’abast social.

 

És per aquest motiu que exigim al Diari Ara que retiri l’article de l’Empar Moliner i totes les seves publicacions que legitimen tota forma de violència masclista, també els feminicidis.

 

Ens volem vives!

 

Casals de Joves de Catalunya