Dia Internacional de les Persones Refugiades

Aquest dissabte 20 de juny és el Dia Internacional de les Persones Refugiades

Per aquest motiu, posem de manifest que volem ser un país d’acollida, que respecti els drets de les persones, tant en l’àmbit social, institucional, jurídic com econòmic i exigim l’obertura de fronteres.

 

Des de fa mesos, la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 ocupa la centralitat mediàtica, eclipsant, i per tant invisibilitzant, tot un seguit de temàtiques com altres crisis sanitaries -ebola- o l’afectació d’aquesta crisi a les persones refugiades.

 

Aquest temps, mentre hem estat confinades a les nostres cases, milions de persones continuen atrapades en camps de refugiats (sobre)vivint en condicions infrahumanes, sense accés a aigua ni a unes mínimes condicions sanitàries, i sense un espai segur on poder confinar-se, esperant a ser acceptades en un país de la UE.

 

La Mediterrània ha estat històricament una de les àrees fronteres més controlades del món. Europa segueix sent una fortalesa elitista, consolidant les seves fronteres, excloent les persones que no responguin als seus requisits i fomentant el racisme i la desigualtat entre nord-sud mitjançant la tasca de l’Agència Europea de la guàrdia de Fronteres i Costes (FRONTEX).

 

Malgrat la lluita protagonitzada per la societat civil i els moviments socials a nivell mundial durant els últims anys, els organismes internacionals continuen utilitzant una categorització del concepte refugiat molt restrictiva, impulsant un marc que, en cap cas, és suficient per protegir la situació de vulneracions de Drets Humans que estan vivint milions de persones dels cinc continents.

 

Aquesta conjuntura, a la pràctica, es materialitza en milers de persones que aconsegueixen arribar a un destí, es troben en una situació anomenada jurídicament il·legal, que porta a condicions com ara no poder sortir al carrer per por a ser identificat, no tenir escolarització o accés a la sanitat, o no tenir contractes i haver de treballar en l’economia submergida, un sistema que afavoreix l’explotació i la creació de noves formes d’esclavisme. En aquests casos no tenir papers significa no tenir drets ni una vida digna.

 

Cap persona és il·legal, perquè les persones no poden ser il·legals, il·legals són – per exemple – les accions fetes pels estats membres que han desobeït la responsabilitat d’acollida derivada de legislació internacional que els obliga, com ara la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut de Refugiats, la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i el Conveni Europeu de Drets Humans de 1953, impossibilitant que es garanteixi la integritat de les persones refugiades.

 

Però, a més a més, cap persona és il·legal sigui quin sigui el seu motiu de fugida. Cal trencar amb la distinció que s’està imposant entre persona migrant i persona refugiada, cal que trenquem les «fronteres» internes i invisibles. Cal que esdevinguem acollidores sense distincions i entendre que la violència és estructural, tant si abandones el país d’origen per una guerra, una situació econòmica insostenible o una persecució.

 

Cal transformar el present a partir de la sinceritat i la solidaritat, acabar amb el racisme de base, amb el postureig políticament correcte, amb l’imperatiu econòmic, amb l’individualisme ferotge i amb el sistema econòmic i polític que vertebra les seves estratègies per tot el món establint la divisió econòmica i social a nivell territorial, dividint el planeta en dos: el nord i el sud.

 

Cal crear xarxes i discursos col·lectius que integrin la igualtat com a base, la solidaritat com a dogma i l’acollida com a convicció. Com a entitat donem suport a altres entitats que treballen i lluiten en aquest àmbit. Consolidem el nostre compromís de lluita i insubmissió a tota acció que pretengui fomentar la desigualtat, no respecti els drets humans universals i estableixi fronteres econòmiques i elitistes entre els pobles del món.

 

Àrea Intercultural de Casal de Joves de Catalunya.