12 d’octubre

Hispanitat és genocidi. Res a celebrar.

El 12 d’octubre, dia de la Hispanitat i denominada oficialment com «Festa Nacional d’Espanya»  es commemora fonamentalment l’inici de la colonització d’Amèrica l’any 1492, tal i com recull la llei 18/1987:

«La fecha elegida, el 12 de octubre, simboliza la efeméride histórica [«descubrimiento» de América] en la que España, a punto de concluir un proceso de construcción del Estado a partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los reinos de España en una misma monarquía, inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos.»

Aquesta data, lluny d’expressar o representar els interessos del poble i/o dels pobles de l’Estat, simbolitza els anys de colonialisme espanyol, principalment a Amèrica del Sud. Fets que van significar diversos segles d’espoli econòmic, una brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells, l’esclavatge i el racisme. Aquesta jornada representa l’exaltació i el record nostàlgic d’alguns de la dominació de pobles d’arreu del món.

Evidenciant aquests esdeveniments i com a resposta, diversos països d’Amèrica Llatina ara celebren el 12-O com un dia de reconeixement a la lluita constant del poble per la seva llibertat, el “Dia de la Resistència Indígena”, un dia de lluita i de respecte a la diversitat cultural.

És per aquest motiu que ens és imprescindible fer memòria i recordar que hispanitat és genocidi i, per tant, no tenim res a celebrar.

Hispanitat és franquisme. Hispanitat és ultradreta. Res a celebrar.

Oficialment, el 12 d’octubre es va convertir en dia de festa nacional sota el règim franquista. Aquest règim va ser qui va batejar aquesta data amb el nom de «Día de la Hispanitad». Des de principis de segle fins ben entrat el franquisme també s’havia anomenat el 12 d’octubre com a «Fiesta de la Raza».

És per això que des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen als nostres carrers cada 12-O. Una festivitat que desprèn un innegable tarannà feixista, on diferents grupuscles surten al carrer per difondre el seu discurs d’odi amb total impunitat. Un dia on majoritàriament polítics i institucions tenen una actitud permissiva i col·laboracionista amb l’enaltiment del franquisme i el feixisme.

Aquesta data, doncs, dona ales a l’extrema dreta, un fet que no es pot tolerar en una societat plenament democràtica. Perquè sabem que el feixisme avança i ataca a la diferència si no se’l combat.

Així, no podem donar cap espai perquè la ultradreta agafi aire, es banalitzi i/o les seves actuacions quedin impunes. Perquè les que es manifesten avui són les mateixes formacions d’extrema dreta, partits polítics afins al moviment neonazi i feixista, que dies passats i possibles dies futurs introdueixen discursos d’odi als nostres barris, amb el seu ideari islamofòbic, xenòfob i racista.

Com – per posar un exemple- fa pocs mesos passava al carrer Japó de Nou Barris, posant en risc la convivència entre les veïnes. O com hem vist les ultimes setmanes a Barcelona, València o Palma; on persones mobilitzades i periodistes eren agredides i amenaçades per la ultradreta davant la passivitat i complicitat policial.

Per aquest motiu, cal que deixem ben clar que totes som antifeixistes i que el 12 d’octubre no tenim res a celebrar.

Hispanitat és monarquia. Res a celebrar.

A més a més, a la celebració que té lloc cada 12 d’octubre es realitza una desfilada militar a la qual assisteixen el Rei amb tota la família Reial i els representants més importants de tots els poders de l’Estat. És precisament perquè la monarquia borbònica és el símbol central d’aquesta data, juntament amb l’exèrcit. Ambdós, hereus del franquisme i, evidentment, garants de la unitat d’Espanya.

Així, el 12 d’octubre també es justifica i rememora la integració de tots els pobles en una mateixa monarquia, amagant i reprimint, el dret a l’autodeterminació.

Aquest any, segurament veurem un acte d’agitació i propaganda extraordinari, on les desfilades, les concentracions feixistes i tot l’aparell que l’envolta, no dubtaran en apuntar contra el procés que protagonitza el poble català.

Per una societat lliure, diversa i cohesionada, el 12 d’octubre, no tenim res a celebrar.

No passaran!